Vam arribar a Kracovia a la tarda, i a la plaça hi havia una
fira d’artesania. En un cantó hi havia un escenari on anaven actuant grups de
corals i balls típics, en un altre costat taules per menjar pieroggis, i al mig
de la plaça un munt de paradetes amb diferents objectes: ceràmica, fusta,
ambre, figuretes, bijuteria, brodats… La
fira es deia Cepelia, i estava organitzada per aquesta cadena de botigues
d’artesania que hi ha per tot el país. Comprar en una botiga Cepelia és
garantia de que la peça és de qualitat.
Tot passejant vam veure una parada petita amb unes quantes
peces de punta, i de seguida ens vam posar a xerrar amb la noia que les venia.
Es deia Anna igual que jo, i ens va explicar que a Polònia no hi ha gaire
tradició de fer puntes, que hi ha poca gent que s’hi dedica, i que ella és artesana especialista en
aquesta matèria. Va a totes les trobades de puntaires, fires d’artesania, i la
seva mare l’ajuda i li fa algunes de les peces que ven.
Estava fent un àngel de punta, i em va cridar l’atenció el
seu coixí, era molt petit, com un cilindre, de la mida d’un meló. Per treballar
se’l posava a la falda i recolzat en una cadira, i l’anava movent i tumbant com
si res. També ens va explicar que li costava trobar material, especialment
agulles fines i llargues, les que feia servir ella eren curtes. Vaig veure que
tenia molt d’interès en aquestes agulles i li vaig dir que si volia n’hi
enviaria algunes per correu, i va estar contenta.
Vam estar molta estona xerrant, ens vam fer fotos, era una
persona molt oberta i tenia ganes d’explicar-nos moltes coses. Quan vaig
arribar a casa li vaig enviar un paquetet amb les agulles i uns quants patrons,
i encara estem en contacte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada