Comento un parell de fotos de puntes que vaig fer a Tarragona. Us recomano que hi aneu, és una ciutat que s'ha de veure sense pressa i disfrutar-la, val la pena.
Era el divendres sant a la tarda i en un carreró estret ens
vam trobar a la mare de Déu de la Soledat, l’havien tret per acabar-la de guarnir
i portar-la cap a la plaça del rei, que és el lloc d’on surten tots els passos
de la solemne processó del Sant Enterrament. L’estampa era còmica, dos homes enfilats
intentant posar-li la corona i no s’aguantava, anaven clavant agulles però els
queia, i anaven renegant “hòstia que em punxo!”, i mentre reiem em vaig fixar
que la verge portava un mocadoret de punta al coixí a la ma. A la foto no es
veu gaire bé per que era molt enlaire i no m’hi podia acostar més, però és un
mocador amb aranyes.
Al dia següent vam entrar a visitar la Casa Canals. Es una
casa-museu on es pot veure l’esplendor en que va viure aquesta família rica de
la ciutat, entre els segles XVIII i XX. S’ha conservat el mobiliari i la
decoració, molt carregada, però era el gust de l’època. Cadires isabelines, parets
pintades, gerros, miralls, dos pianos, quadres, cortines, llibres, un llit vermell, i un
saló de ball que et fa volar la imaginació…
En una sala d’estar decorada amb tons blaus i daurats, la
cambra blava, hi ha un moble amb aquesta punta. Crec que és una blonda
catalana, es pot veure el fons de tul molt fi, els dibuixos resseguits amb
torçal de seda, i un pilot d’ullets. No se’n veuen moltes de puntes així, i
aquesta és antiga, una petita peça que segurament passa desapercebuda, però que
està a l’alçada de la resta d’objectes de la casa, més vistosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada