Puntes al món - Bèlgica (3)

Vull explicar-vos la història d’aquesta foto, que m'ha agradat molt. Es d'una escola de puntaires de Bruges, a Bèlgica, feta l'any 1919, just poques setmanes després de que s'acabés la primera guerra mundial. (*1)

  

Aquesta escola va ser pionera en normalitzar l'ensenyament de l'ofici de puntaire. A Bèlgica no se seguia cap mètode d'ensenyament, i amb els anys aquest ofici havia anat degradant i estava estancat. El que s'havia fet fins aleshores era ineficaç, un alumne aprenia a fer un tipus de punta, llavors un altre, i un altre, però era incapaç de fer cap varietat nova, perquè no se li havien ensenyat els principis bàsics. Fins que les professores d'aquesta escola van veure que calia un canvi, i es van decidir a innovar aquest món, desenvolupant un sistema d'ensenyament propi, nou i revolucionari, lògic, comprensible, intuïtiu, que avui en dia encara es fa servir i que pertany exclusivament a l'escola de Bruges.

Després d'estudiar i analitzar tots els tipus de punta coneguts, van veure que en realitat només hi havia entre 20 i 30 punts diferents, i que al final tot es reduïa a una simple pregunta: "el fil ha de passar d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra?"

Van veure que es podien representar els moviments dels fils amb dibuixos, i que si feien servir colors es podia veure fàcilment cap a on anava cada fil. D'aquesta manera van aconseguir establir un sistema de dibuixos de colors que permetia a les alumnes "llegir" un gràfic a la pissarra, i entendre el patró i saber com havien de treballar. També com a ajuda suplementària es feia una mostra en un coixí gegant, amb boixets molt grans i llanes de colors.

El curs durava dos anys, i les noies havien de tenir entre 16 i 30 anys. Hi havia dues aules, equipades amb pissarres per fer els gràfics, i els coixins grans de demostració. Es començava aprenent a fer servir les "eines", coixins, boixets... i se seguia amb l'estudi dels Torxons, que són les puntes més comuns, aprenent totes les seves varietats. Quan ja es dominaven els Torxons es considerava que l'estudiant havia après molt. Després s'estudiava Cluny (guipurs), també tots els tipus, i se seguia amb les puntes russes. Les puntes delicades i de més nivell, com Valenciennes, Duquessa, Flanders i altres, s'ensenyaven quan es dominaven els tres primers grups. Juntament amb la confecció de puntes, les estudiants aprenien disseny, geometria i dibuix, comerç i anglès, història de les puntes, i religió.

Aquestes noies tenien la feina assegurada al acabar els estudis, ja que sortien amb un nivell molt alt. Podien fer de professores en altres escoles, o treballar especialitzant-se fent les puntes més complicades.

(*1)

L'any 1914 els alemanys van envair Bèlgica, i va ser el principi de la primera guerra mundial. Aquesta escola es va fundar l'any 1911, i durant la guerra es van haver d’aturar les classes. Quan es va acabar, a finals del 1918, es va tornar a obrir.

La guerra va ser molt dura, durant l'ocupació alemanya era impossible trobar fil, i si se'n trobava tampoc hi havia ningú per comprar les puntes. Malgrat tot es va aconseguir fer un acord internacional que va permetre portar fil a Bèlgica, i poder vendre el seu pes equivalent en puntes als països aliats. Aquest fil es repartia clandestinament per tot el país, i les puntes acabades es portaven a Brussel·les. Això va ajudar a moltes famílies a suportar la misèria de la guerra, ja que rebien la paga del seu treball amb roba i menjar.

(resumit del llibre "Bobbins of Belgium")