Mireu quina puntaire! L'he trobat en un llibre d'història de Catalunya, faig un petit resum:
Conjunt de taulellets (rajola de València) d'un plafó del segle XVIII que representen els oficis de cardador de llana, de músic, d'orxater, de puntaire, de candeler, de mitjaire, de forner (?), de corder i de cisteller (Museu Episcopal de Vic).
La producció i el comerç en l'economia catalana del segle XVIII.
El creixement demogràfic i el desenvolupament agrícola de Catalunya al segle XVIII van anar acompanyats d'un auge extraordinari de les activitats comercials, circumstància que constitueix un dels trets essencials que defineixen la vida económica del Principat en aquesta època.
La producció agrària, la important indústria de l'aiguardent i, a més petita escala, algunes manufactures artesanals, van alimentar tot al llarg del segle l'exportació catalana, que també va incloure, a partir dels anys cinquanta, els gèneres de les fàbriques d'indianes. El comerç va servir també d'esperó per a la producció artesanal, revifant activitats paralitzades, estimulant la fabricació en massa, activant certs sectors en detriment d'altres, incitant a la innovació tecnològica, obrint mercats a les manufactures tradicionals i propiciant l'aparició de les noves indústries. En aquest sentit, es pot afirmar que les indústries més dinàmiques de la Catalunya setcentista van ésser les que trobaren una demanda fora de les fronteres del Principat, mentre que les manufactures d'àmbit purament regional tingueren una vida més esmorteïda. Els mercats exteriors van condicionar, doncs, el creixement de la indústria tèxtil, algunes de les especialitats de la quan foren particularment cotitzades: la sederia (especialment els mocadors), les mitges (de lli, de llana i de cotó), les randes, i, a partir de la segona meitat del segle, les teles de cotó pintades.
Del llibre "Història de Catalunya", volum 4, de l'editorial Salvat (1978).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada