Al Lluçanès tenim una joia del romànic: el
Monestir de Santa Maria de Lluçà.
Per mi és un lloc especial, i m'agrada molt.
És petit, amb pintures bíbliques i un claustre preciós. Val la
pena visitar-lo.
Crec que d'aquest indret és d'on em ve la meva
fascinació pels claustres. Quan era petita ens hi portaven d'excursió amb
l'escola, i em quedava meravellada. Dibuixàvem els capitells, i ens ensenyaven a
descobrir els secrets que ens explicaven aquelles pedres tan antigues.
I en les puntes al coixí de la Verge Dolorosa
de les fotos, no m'hi vaig fixar fins que vaig ser gran.
La figura és del segle XIX, porta una túnica
de vellut negre, brodada amb fils daurats, i embellida amb puntes al coixí.
Qui sap qui les va fer aquestes puntes, i d'on
van venir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada