La Maria és
d'Artés, i estava fent aquesta ballarina tan bonica que veieu.
Va aprendre a fer
punta al coixí a Artés, i després va anar a
Roda de Ter a classes particulars a casa d'una professora, que li va ensenyar
noves tècniques.
El patró és una
adaptació que li fa fer una amiga, tret d'un llibre de patrons, i també té el
patró del ballarí.
La punta està
feta amb fil del número 100, i la cara que es veu és el dret.
Em vaig fixar en
els boixets, em semblava que eren de plàstic, i resulta que eren de canya.
Estan fets amb
dues canyes, una prima a dins d'una més gruixuda, i per que no es trenquin
s'han de tallar amb una serra especial. Mirats de prop ja
es veu que per dins estan buits. Fan un soroll una mica cloc-cloc, però van bé
per treballar i no pesen. Em va fer agafar el coixí i no pesava gens.
I mentre anàvem
xerrant, la ballarina ballava... i els raigs de sol que travessaven els
plataners semblava que la il·luminaven, en
un escenari imaginari.
Gràcies Maria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada