Vaig estar a
Beget quan era petita, amb els pares, i recordava una carretera mooolt estreta,
i que no vam poder entrar a l'església per que ja estava tancada.
Han passat els
anys, i hi he tornat, aquesta vegada amb el Joan.
La carretera
segueix sent estreta, especialment el trajecte entre Rocabruna i Beget.
I aquesta vegada
sí que vam poder entrar a l'església, Sant Cristòfol de Beget, tot i que
estaven fent missa i no vam poder passejar, ni seure, ni fer fotos, però
igualment va estar molt bé. Ens vam quedar una estona drets a l'entrada, en
silenci, sentint la missa i els cants, i contemplant el famós crist romànic que
presideix l'altar: "La magestat de Beget". És una talla de fusta
policromada, de dos metres, imponent,
serè, em va agradar molt.
El poblet és de
postal, està molt ben arreglat i cuidat. Totes les cases són de pedra, amb
racons plens de flors, ponts romàntics, carrers empedrats, i gatoneres a les
portes.
A moltes
finestres hi havia cortines, la majoria de ganxet, però aquesta de la foto portava
una punteta al coixí. És un entredós, fet amb trenes, puntillons, i punt de
teixit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada