Com fer un braçalet de punta al coixí

Farem un braçalet de dos colors, amb punt de filigrana. Aquests braçalets són unisex, per homes, dones, nois, noies, nens i nenes, només cal fer-los de la llargada que calgui.

Material:

-          6 parells de boixets

-          fil de fer ganxet del número 8, de color groc

-          fil de fer ganxet del número 8, de color negre

1-Omplir els boixets, dos parells de color negre i 4 parells de color groc

2-Clavar una agulla en el forat superior

3-Posar tots els boixets en aquesta agulla, han de quedar repartits la meitat a cada banda

4-Fer una trena amb 6 boixets, ha de ser prou llarga per poder fer la nansa

5-Repartir la trena a banda i banda de l’agulla central

6-Agafar un parell de boixets de color groc de cada banda i fer el punt del mig

7-Agafar els dos parells que ens queden a la dreta, i fer el punt de manera que el color negre ens quedi a la vora

8-Fer igual amb els dos parells de l’esquerra

9-Ja tenim la nansa feta i el braçalet començat

10-Seguir treballant en punt de filigrana, fins que tinguem la mida que vulguem

11-Quan ja faci la mida desitjada, fer una trena llarga amb els tres parells de la dreta

12-Fer igual amb els tres parells de l’esquerra

13-Tallar els boixets

14-Fer un nus fluix, a la meitat de cada trena

15-Tibar els dos nusos alhora per que quedin a la mateixa alçada

16-Tallar a mig centímetre dels dos nusos

17- i ja tenim el braçalet acabat.

Es corda fent passar una de les trenes pel forat de la nansa, i es fa un nus doble amb l’altra trena.

Trobada de puntaires a Prats

 

Aquesta va ser la 12ª trobada de puntaires de Prats de Lluçanès, el 28 de juny de 2009.

Trico Bolillos

Mireu quina reliquia del passat, el joc de Trico Bolillos de la Srta. Pepis, record de la meva infantesa. El tenia oblidat en una capsa a les golfes, i encara està com nou per que no hi vaig jugar mai.

No recordo quants anys tenia quan me’l van comprar però com que ja tenia el meu coixí “de grans” aquest no el vaig fer servir. El coixí és petit, d’un material fort que costa molt de clavar les agulles, i els boixets són de plàstic.

Llegiu els consells que ens donava la Srta. Pepis a les nenes dels anys 70, sexista?, noooo…:

“Una vez finalizados los encajes de bolillos, puedes aplicarlos en los cuellos o bajos de los vestidos, en los bordes de las colchas, o en otros utensilios de tus muñecos, etc. Puedes confeccionar bonitos juegos de cama, o mantelerías y darle una agradable sorpresa a tu mamá. Cuando adquieras práctica puedes confeccionar más modelos de los que te explico en este catálogo, o si se te termina algún material, puedes ir a una tienda de labores de punto, allí encontrarás todo lo referente a bolillos y cómo realizarlos.

Estoy segura de que con tu habilidad conseguirás resultados sorprendentes. Recuerda que la Srta. Pepis nunca deja de buscar nuevas ideas para tu entretenimiento y diversión. Si no me olvidas siempre tendrás la ilusión de descubrir lo más nuevo pensado y realizado para ti."

Puntes al món - Polònia

 

 

Vam arribar a Kracovia a la tarda, i a la plaça hi havia una fira d’artesania. En un cantó hi havia un escenari on anaven actuant grups de corals i balls típics, en un altre costat taules per menjar pieroggis, i al mig de la plaça un munt de paradetes amb diferents objectes: ceràmica, fusta, ambre,  figuretes, bijuteria, brodats… La fira es deia Cepelia, i estava organitzada per aquesta cadena de botigues d’artesania que hi ha per tot el país. Comprar en una botiga Cepelia és garantia de que la peça és de qualitat.

Tot passejant vam veure una parada petita amb unes quantes peces de punta, i de seguida ens vam posar a xerrar amb la noia que les venia. Es deia Anna igual que jo, i ens va explicar que a Polònia no hi ha gaire tradició de fer puntes, que hi ha poca gent que s’hi dedica,  i que ella és artesana especialista en aquesta matèria. Va a totes les trobades de puntaires, fires d’artesania, i la seva mare l’ajuda i li fa algunes de les peces que ven.

Estava fent un àngel de punta, i em va cridar l’atenció el seu coixí, era molt petit, com un cilindre, de la mida d’un meló. Per treballar se’l posava a la falda i recolzat en una cadira, i l’anava movent i tumbant com si res. També ens va explicar que li costava trobar material, especialment agulles fines i llargues, les que feia servir ella eren curtes. Vaig veure que tenia molt d’interès en aquestes agulles i li vaig dir que si volia n’hi enviaria algunes per correu, i va estar contenta.

Vam estar molta estona xerrant, ens vam fer fotos, era una persona molt oberta i tenia ganes d’explicar-nos moltes coses. Quan vaig arribar a casa li vaig enviar un paquetet amb les agulles i uns quants patrons, i encara estem en contacte.