Vam fer un viatge als confins del Mediterrani, a l'illa de Xipre, un petit país que està a tocar del continent asiàtic, però que políticament és europeu.
Vam recórrer el país al nostre aire, en transport públic, i sense pressa. Vam veure llocs fascinants, carregats d’història, ruïnes
gregues, mosaics romans, i unes postes de sol impresionants. Només em queda la
tristor de veure que encara avui en dia el país estigui ocupat, i la seva capital,
Nicòsia, dividida per una frontera il·legal.
Les esglésies de Troodos: puntes Battenberg
Entre els segles
XI i XV, a la regió de Troodos s'hi van construir i consagrar un pilot de
petites esglésies ortodoxes. La repressió i discriminació dels catòlics vinguts
de França, cap als ortodoxes xipriotes, va fer que el clero es retirés i
s'amagués en aquestes muntanyes inaccessibles, i gràcies a aquest aïllament
secret es va poder mantenir el culte a la fe ortodoxa.
Deu d'aquestes
esglésies estan declarades patrimoni mundial per la UNESCO, i nosaltres vam
anar a visitar l'església d'Archangelos Michael, al poble de Pedoulas, a la
vall de Marathassa.
La seva
construcció data del 1474, i està dedicada a l'arcàngel Sant Miquel. L'església
és molt petita, és de pedra, i per fora sembla una casa de muntanya, amb la
teulada inclinada per poder aguantar el pes de la neu de l'hivern. L'interior
està tot decorat amb pintures dels evangelis i de l'antic testament, i
l'arcàngel, que presideix la part esquerra de l'altar.
Un cop a dins,
te'n adones de que estàs en un espai sagrat, petit i únic. Les parets et parlen
en silenci, t'expliquen històries de Jesus, d'un cavall blanc, i d'uns reis...
Es un lloc especial, transmet molta pau, convida a seure i estar-s'hi una
estona, respirar profundament i alimentar l’esperit. Em va agradar molt.
I en un lloc tan
privilegiat, hi havia una punta a l'altar. Es un tipus de punta que es diu
Battenberg. Quan vaig fer la foto no vaig saber què era, de lluny em va semblar
que era punta al coixí, però mirada detingudament es veia que no, sort que la
intuïció em va portar per bon camí, vaig fer la foto, i dies més tard quan ja
era a casa, em vaig posar a buscar per internet, i la veritat és que per mi ha
estat tot un descobriment.
En realitat no és
punta al coixí, sino que és una imitació. Es una tècnica que es van inventar
per poder fer puntes sense tenir tanta feina. Es una cinta llarga, que
pot estar feta de punta al coixí, que es va cosint fent bucles, i es van fent
els dibuixos del patró. Les parts buides s'adornen amb diversos punts, fets amb
una agulla de cosir, i el resultat final és gairebé com una punta.
Hi ha molta
informació per internet, poso alguns enllaços per qui tingui ganes d'aprendre
més coses sobre el tema:
Història de les
puntes Battenberg:
Com es fa la
punta:
Tipus de cinta:
Llibres:
http://www.cs.arizona.edu/patterns/weaving/books/bnc_lace.pdf
(és un llibre del 1900, explica tots els tipus de punts, una joia, i es pot
baixar sencer en .pdf)
Més puntes Battenberg
Durant tot el viatge vaig anar fotografiant puntes battenberg. Deu ser un tipus de punta que es fa molt, perquè n'hi havia per tot arreu.
Limassol: art al carrer
Passejant per
pels carrers del casc antic de Limassol vam anar a parar al barri dels
artistes joves, hi havia totes les parets i façanes pintades, dibuixos amb molt
color, crítics i lliures, i em va agradar aquest ull amb el fons de punta.
Els brodats de Lefkhara
De punta al coixí
com la que coneixem aquí no vaig veure res, cap puntaire, només algunes puntes
fetes a màquina, cosides als brodats, com la de la foto.
El brodat també
està fet a màquina, i és una imitació dels famosos brodats de Lefkara. Aquests
brodats són molt bonics, estan fets amb roba de lli, i fils de colors,
normalment blanc, beige, o verd. Es broden amb tambor, comptant els fils, i es
fan dibuixos geomètrics, i calats, alguns molt treballats i moltes hores de
feina.
Parlant de Xipre, un interessant article encara que en aquest cas sigui teòricament sobre un club de futbol:
ResponEliminahttp://blogs.ara.cat/futbolprosaic/2011/01/28/el-club-de-refugiats-que-va-jugar-la-lliga-de-campions/